Vertical Cabanera

Pic del Montsent de Pallars des de la Vall d'Àssua.

En aquesta ocasió, la tercera prova inclosa en la lliga Correpallars puja de nivell i ens proposa una cursa de 5,2 km amb un desnivell de 1.463. Es tracta de la pujada de l'emblemàtic Montsent de Pallars (2.883 m) des del poble de Cabdella, situat a la Vall Fosca.

Camí a les trinxeres

Vista de Sant Corneli des de Galliner. la pujada de la prova s'inicia a l'esquerra de la foto i flanqueja més o menys la carena fins al cim.

En l'última entrada parlava de l'interés històric que té l'emblemàtica serra de Sant Corneli. Aquesta té una elevació de 1.343 m i té la particularitat de trobar-se en la divisòria d'aigües de les tres conques baixes del Pallars Jussà: Conca de Tremp, Conca de Dalt i Conca Dellà. La visió que es té des del cim de tota la Conca de Tremp és increïble.
Si voleu disfrutar al màxim de la pujada a Sant Corneli, que millor que participant el proper dissabte dia 21 de juliol al Camí a les Trinxeres, prova inclosa al Correpallars, la segona prova de la Lliga Pallaresa de Curses de Muntanya. L’itinerari previst constarà d’una pujada d’uns 800 metres de desnivell aproximat en una distància de 5 km en forma de pujada vertical, partint de la zona de la Font de la O fins a l’alt del cim de sant Corneli (1400m). Les modalitats seran cursa contrarellotge i caminada. Un cop a dalt es durà a terme un esmorzar popular i una xerrada i visita opcional per la zona de les trinxeres a càrrec d’en Manel Gimeno.

Sant Corneli

Vista de Sant Corneli des del port de Comiols.

Sant Corneli és una muntanya de 1.351 metres que es troba entre els municipis de la Conca de Dalt i d'Isona i Conca Dellà, al bell mig de la Conca de Tremp (Pallars Jussà).
Durant l’any 1938, en plena Guerra Civil, i donat el seu punt estratègic, va ser un dels principals objectius de l’exèrcit franquista. Formà part de l’anomenat “Front del Pallars”, que creuava les dues comarques pallareses de nord a sud, i que va ser escenari de cruents enfrontaments.
Actualment, i encara que força deteriorats, podem trobar diverses restes materials de les infraestructures de defensa: trinxeres, nius d’ametralladores, búnquers, etc. Al capdamunt del Sant Corneli, podem trobar-hi un vèrtex geodèsic, una ermita romànica i una gran creu d’obra caiguda. Va ser construïda l’any 1940 per presoners sota condicions infrahumanes i sembla que caigué al cap de poc temps a causa d'una forta ventada.
L’accés al cim, sempre per corriols, el podem fer per l’oest, des de la Font de la O, prop del poble d’Aramunt accessible per carretera des de la Pobla de Segur, o be des de l’est, des de la Collada de Baix, a la que s’accedeix per pista forestal des del poble d’Abella de la Conca.

Ermita romànica i creu caiguda.

 Creu caiguda.

Pot ser que siguin restes de llaunes de conserva dels combatents en aquells terribles anys?

 Trinxeres i nius de metralladores mirant en direcció nord-est, cap al roc de Pessonada i la serra de Boumort. 

Concurs Fotogràfic Jardí Botànic

Foto finalista: Moricandia arvensis.

Fa uns dies es va concedir els premis del 4t concurs fotogràfic de l'Associació Amics del Jardí Botànic de Barcelona. Vaig enviar tres fotografies i dues van quedar finalistes. Aquí teniu la totalitat dels premiats:
http://www.amicsjbb.org/

Foto finalista: Grevillea banksii x sipinnatif.

Ametller florit.

Vall de Besiberri

Estany de Besiberri

La vall de Besiberri se situa a la capçalera del riu Noguera Ribagorçana, al sector septentrional de la comarca catalana de l'Alta Ribagorça. Aquesta vall, d'origen glacial i composició majoritàriament granítica, està orientada d'est a oest i està coronada per les crestes dels Besiberris. Aquí se situen tres tresmils emblemàtics: Besiberri Nord (3.015), Besiberri Sud (3.023) i Comaloforno (3.033). Cal dir que fins fa poc, tres pics més situats en aquesta cresta, els dos Besiberris del Mig i la Punta de Passet estaven catalogats també com a tresmils. Per visitar la vall es pot seguir el sender que recorre la vall i que s'inicia dos quilometres abans d'arribar a la boca sud del túnel de Vielha. Paisatgísticament la vall no té desperdici: fagedes denses a l'inici, un barranc amb uns salts espectaculars, l'estany de Besiberri amb els seus prats que el rodegen, el seu germà petit, l'Estanyet, el caos granític de la capçalera i finalment la cresta que separa la vall de Barrabés de la de Sant Nicola i la Val d'Aran. Les zones més altes de la Vall pertanyent a la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici- Amés, les vistes sobre el massís de la Maladeta són espectaculars. Les fotografies que es mostres es realitzaren el dia 7 de juliol i com podeu veure, la climatologia va ser bastant adversa, fet que ens va impedir coronar el Comaloformo i el Besiberri Sud.

 A l'entorn de l'estany de Besiberri.

 Acampant a l'entorn de l'Estany. Al fons els Besiberris.

 Vista de la vall sota les Llastres del Besiberri.

 Flors de Pulsatilla alpina.

 Mates de neret (Rhododendron ferrugineum) i estanyet de Besiberri.

 Zona de l'Estanyet de Besiberri.

 Aigua amunt de l'estany de Besiberri.

 Aigua amunt de l'estany de Besiberri.

 Vista dels Besiberris (Nord a l'esquerra, Mig i Sud a la dreta)

 Branca de moixera de guilla (Sorbus aucuparia).

Salt d'aigua a la part baixa del barranc de Besiberri.

 

Salt a la part baixa del barranc de Besiberri.

 Fageda (Fagus sylvatica) a la part baixa de la Vall de Besiberri. 

Orquídies (Dactylorhiza fuchsii o Dactylorhiza maculata ssp meyeri).