El Vulturó

Observant les parets del Cadí des de Prat de Cadí.

El Vulturó o Puig de Canal Baridana, amb 2648 m d’altitud, és el punt més alt de la Serra del Cadí. Des de la vessant septentrional podem accedir-hi a través de la Canal del Cristall, situada per sobre de Prat de Cadí. La canal s’obre pas per la imponent façana calcària nord del massís del Cadí, passant per sota de la roca de l’Ordiguer. Des de Prat de Cadí (1830 m) fins al coll de la canal tenim quasi uns 700 m de desnivell, amb molt passos de grimpada però factible per a un excursionista avesat. A partir del coll ens situem a la plataforma superior del massís des d’on sense dificultats podrem accedir en sentit est al cim del Vulturó.

 Canals del Cristall a l'esquerra i de l'Ordiguer.

Pujant per la Canal del Cristall.

A finals de juny, és possible trobar encara neu. Canal del Cristall.

Vista de Prat del Cadí, des del coll del Cristall.

Des del coll del Cristall mirant capa la Cerdanya i l'Alt Urgell.

Últim tram d'ascensió amb el Vulturó al fons.

Herba-savina

L'any 1981 va martxar l'últim habitant d'Herba-savina i en l'actualitat està sent colonitzat per la vegetació. L'heura (Hedera helix) s'exten per arreu com si d'un super-organisme es tractés, mostrant un aspecte fantasmagòric. El poble d'Erbasabina, escrit així per la gent del país, se situa al peu del roc de Pessonada, en la vall del riu Carreu i dins de la Reserva Nacional de Caça i Espai d'Interès Natural de la Serra de Boumort. Per arribar-hi s'ha de seguir uns 5 km de pista forestal apta per cotxes des del poble de Pessonada, a l'est de la Pobla de Segur, i a l'alçada de la font de les Trilles, ascendir a peu durant una mitja hora.

 Porta de l'esglèsia de Sant Miquel.

 Heura (Hedera helix) mentjant-se literalment una pared de pedra.

 Un dels carrers principals.

 Cementiri.

 Heura (Hedera helix) estrangulant un lledoner (Celtis australis).

 Escala i porta del que queda d'una casa.

La vegetació arbòrea es menja Herba-savina.

Vall del riu Cabanes

La vall de Cabanes se situa a la capçalera de la Noguera Pallaresa, en la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Pallars Sobirà, Lleida. Travessa l'avetosa més gran de la Península Ibèrica, entre la Mata de València i el Bosc del Gerdar. La veritat és que val la pena perdre's una estona entre aquests avets (Abies alba) centenaris trepitjant (i intentant no malmetre-la) la catifa de molsa d'aquest bosc. Mentrestant, uns km més amunt, milers d'esquiadors han pagat uns quants calerons per pujar i baixar frenèticament per les pales nevades de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. Jo no vaig trobar ningú, malgrat que aquí no et cobren...

Contrastos

Quins contrastos que té el Pallars, mentre a la Conca de Tremp esclaten els blancs dels ametllers en plena floració,

60 km al nord, els avets (Abies alba) ombrívols i el fred no hi deixen florir res:

Heura invasora

L'heura (Hedera helix) és implacable quan se la deixa treballar amb tranquilitat. Aquest poblet de la Conca de Tremp, va perdre el seu últim habitant durant la dècada dels anys vuitanta i des d'aleshores aquesta planta no ha fet més que créixer mentre les cases s'ensorren. El paisatge és particularment bell i melancòlic.
Veure més:
http://jordiroy.blogspot.com.es/2012/03/herba-savina.html

CAS
La hiedra (Hedera helix) es implacable cuando se la deja trabajar con tranquilidad. Este pueblo de la Conca de Tremp, perdió su último habitante durante la década de los años ochenta y desde entonces esta planta no ha hecho más que crecer mientras las casas se derrumban. El paisaje es particularmente bello y melancólico.

Orquídies Basturs

Els estanys de Basturs són un dels pocs representants de llacunes càrstiques de tot Catalunya (els altres els trobem a Banyoles i a Montcortès). Se situen al bell mig de la Conca de Tremp i tenen una gran importància per la seva biodiversitat, destacant la presència d’espècies de plantes aquàtiques, algues i bactèries.
L’estany major està envoltat d’una plantació de pollancres i plàtans, de unes 3,5 ha, que malgrat la seva artificialitat, dona un aspecte de vegetació esplendorosa que el fan destacar de la plana agrícola en la que s’emmarca. És en aquest sotabosc que hi podem trobar una gran quantitat d’espècies botàniques, que si be no tenen la importància de les aquàtiques pel que fa a la seva raresa, si que sorprèn per la seva diversitat.
Una mostra molt vistosa la tenim en les espècies d’orquídies que hi podem trobar. En els darrers anys n’he identificat vuit espècies, però és molt possible que en puguem trobar alguna més.

• Curraià groc (Cephalantera damasonium) (foto 1)
• Curraià vermell (Cephalantera rubra) (foto 2)
• Curraià blanc (Cephalantera longifolia) (foto 3)
• Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis) (foto 4)
• Listera ovada (Listera ovata) (foto 5)
• Platantera bifòlia (Platanthera bifolia) (foto 6)
• Caputxina olorosa (Gymnadenia conopsea) (foto 7)
• Mosquera (Ophrys insectifera subsp. Insectifera) (foto 8)

És tot un espectacle admirar (i fotografiar) aquestes extraordinàries flors, sense dubte una de les famílies més espectaculars pel seu grau d’especialització en la seva evolució. A l’estany les podem observar entre els mesos de maig fins a principis de juliol.
A continuació us dono uns consells per què pugueu fotografiar-les:
-Triar dies ennuvolats, la llum difusa és millor per eliminar ombres.
-Una altra manera d’eliminar ombres és utilitzar reflectors (per exemple paper de plata)
-Evitar dies amb vent i utilitzar el trípode, evitarem que la imatge quedi moguda.
-Apropa’t al màxim, millor si tenim un objectiu macro.
-Intenta que el fons sigui homogeni (evitar branques, fulles i altres objectes que destorbin el veritable objecte de la foto)
Un resum d'aquesta informació la podeu trobar en la revista digital Cinclus que edita l'Estació Biològica del Pallars Jussà (http://blocs.xarxanet.org/ebpallarsjussa/documents/cinclus/)