Impressionant vall un poc oblidada que se situa al nord-oest d’Esterri d’Àneu, al Pallars Sobirà. Vall d’origen glacial formada pel riu d’Àrreu, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta. La vall, que ascendeix des dels 1200 m fins als 2.665 m d’altitud, inclou una biodiversitat vegetal impressionant: prats de dall, pastures, matollars de bàlec, boscos mixtes, pinedes de pi negre, etc. El patrimoni històric, encara que minso, és destacable: pont medieval, poble abandonat d’Àrreu, les bordes del mateix nom i l’ermita de la Mare de Déu de les Neus (romànica del s. XII). Totes aquestes construccions se situen en el primera tram de la vall. A la cota 1900 m el riu d’Àrreu es divideix en dos barrancs: el que transcorre cap al sud-oest i que pren el nom de Muntanyó i el que es dirigeix cap al nord-oest, que pren el nom de Garrabea. En la vall de Muntanyó en destaca la zona d’aiguamolls de Rialba i l’estany Pudo, situat a 2240 m. En el barranc de Garrabea s’hi localitza l’estany del mateix nom (2160 m) i l’estany del Rosari d’Àrreu (1990 m). Tota la vall ve culminada pel Cap del Muntanyó d’Àrreu (2625 m) i pel tuc de Marimanha (2665 m), ambdós accessibles també pel costat aranès. La vall d’Àrreu és un dels racons del Pirineu català més ben conservats, malgrat que hi ha l’amenaça d’afecció des de ja fa uns quant anys per l’ampliació de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. Actualment, la totalitat de la vall per sobre dels 1.400 m aproximadament, forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu, inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya i de la Xarxa Natura 2000.
CAS
Impresionante valle un poco olvidado que se sitúa al noroeste de Esterri d'Àneu, en el Pallars Sobirà. Valle de origen glaciar formado por el río de Àrreu, afluente de la Noguera Pallaresa por la derecha. El valle, que asciende desde los 1200 m hasta los 2.665 m de altitud, incluye una biodiversidad vegetal impresionante: prados, pastos, matorrales de piorno, bosques mixtos, pinares de pino negro, etc. El patrimonio histórico, aunque escaso, es destacable: puente medieval, pueblo abandonado de Àrreu, las bordas del mismo nombre y la ermita de la Virgen de las Nieves (románica del s. XII). Todas estas construcciones se sitúan en el primer tramo del valle. En la cota 1900 m el río de Àrreu se divide en dos barrancos: el que transcurre hacia el sur-oeste y que toma el nombre de Muntanyó y el que se dirige hacia el noroeste, que toma el nombre de Garrabea. En el valle de Muntanyó destaca la zona de humedales de Rialba estanque Pudo, situado en 2240 m. En el barranco de Garrabea se localiza el lago del mismo nombre (2160 m) y el estanque del Rosario de Àrreu (1990 m). Todo el valle viene culminado por el Cap del Muntanyó de Àrreu (2625 m) y por el pico de Marimanha (2665 m), ambos accesibles también por el lado aranés. El valle de Àrreu es uno de los rincones del Pirineo catalán mejor conservados, aunque hay la amenaza de afección desde hace unos cuantos años por la ampliación de la estación de esquí de Baqueira-Beret. Actualmente, la totalidad del valle por encima de los 1.400 m aproximadamente, forma parte del Parque Natural de l’Alt Pirineu, incluido en el Plan de Espacios de Interés Natural (PEIN) de Cataluña, y de la Red Natura 2000.
